INFORMACIÓ GENERAL
ELS SENTITS
Un caminar tranquil i pausat provoca que, a poc a poc, els sentits (vista, oïda, tacte...) s’endinsin en un ritme més tranquil. Un canvi de ritme que no es produeix per voluntat o per intenció. Un procés que es genera per si mateix a mesura que ens endinsem al bosc. Un canvi que obre el camí a gaudir del silenci.
LA MUSICALITAT DEL SILENCI
L´element mesclador i que unifica les passejades és el silenci. Un silenci que permet escoltar la música del bosc. Un caminar en silenci (durant les passejades) ens farà descobrir altres maneres de mirar, de tocar, d’olorar... Caminar es converteix en una travessia pel silenci i els sons del bosc. Un silenci compartit amb el grup i el bosc permetrà connectar amb la simplicitat del caminar i la serenitat del moment.
EL BOSC
Els sons i els silencis del bosc s’harmonitzen. Lentament, ens endinsem en el ritme del bosc. Amb un caminar en silenci i uns sentits més tranquils som part del bosc. Tot això genera una pèrdua momentània de la individualitat i facilita una connexió amb l´espai que ens envolta.
"ELOGIO DEL CAMINAR"
David le Breton
"No le puedo ver la gracia a caminar y a hablar al mismo tiempo.
Cuando estoy en el campo deseo vegetar como el campo."
ELS NOSTRES PROGRAMES

Banys de Bosc (1 dia)
Otoño – Primavera
s’organitzen a la tardor i primavera. Dates:
Tardor 7 Novembre 2020
Primavera: 17 Abril 2021

Banys de Bosc al Santuari de la Salut (cap de setmana)
22-23 Maig 2021

Banys de Bosc per grups de persones amb problemes crònics de salut
CONTACTA'NS
MIQUEL ÀNGEL CABRER - Guia del bosc
Acupuntura: Des de fa 12 anys, em dedico a l’acupuntura amb influència japonesa. Aquest contacte amb el món japonès em va fer descobrir el Shinrin-yoku.
Tai ji quan – Daoyin: Des de fa 20 anys, estudio i ensenyo aquestes disciplines. La seva pràctica m´ha ajudat a conèixer millor el cos en dues facetes: quietud i moviment. Les meves passejades pel bosc són la versió mediterrània del tai ji quan.
Shinrinyoku: Un dia, mentre passejava, vaig descobrir un bosc. A mesura que anava caminant-hi, vaig recordar els articles que havia llegit feia uns anys sobre el Shinrin-yoku. De cop i volta, el bosc em va convidar a iniciar i a compartir aquestes passejades.